Risc, llibertat i creativitat

Aquestes són les tres paraules que obren les portes de l’exposició que recull la trajectòria de El Bulli al Palau Robert de Barcelona. L’exposició és preciosa, i més enllà de l’admiració que causa el projecte Bulli-Adrià, fa reflexionar entorn de com estructurar el pensament innovador.

Sense risc és difícil innovar. Com diu la dita: qui no arrisca no pisca. Però per poder arriscar, sens dubte es necessita llibertat. I de res servirien el risc i la llibertat si no hi aportem creativitat.

Tenir el plaer de compartir una tarda amb dues ments brillants, lliures, arriscades i creatives com les de Ferran Adrià i Nandu Jubany va ser una experiència fantàstica, més enllà del que suposen dos personatges mediàtics. Sentir parlar els dos innovadors, rere una gran amistat i respecte, hauria donat per una jornada sencera d’innovació. Em vaig adonar que al rerefons de les seves reflexions, el denominador comú de tots dos era l’actitud. No n’hi ha prou de tenir o millorar les nostres aptituds si no ho orientem amb una actitud.

Mentre en Ferran m’explicava la seva voràgine de viatges i agenda sempre desbordada explicant pel món El Bulli Foundation, li vaig preguntar: i quan tens temps de pensar en la cuina? Va quedar en silenci, em va mirar i em va dir: “Sempre penso en cuina, a cada moment, a cada segon. No fa falta que cuini perquè pensi en la cuina”.

És aquesta, l’actitud que mou la innovació, la que no necessita executar durant 8 hores laborals una tasca determinada per aconseguir avançar, la que no pot deixar d’apassionar-se per un projecte sigui l’hora que sigui, la que no té por d’arriscar, la que deixa volar, més enllà de les aptituds, les actituds.