Que una bona part dels ciutadans de la Unió Europea sentim les institucions europees lluny o més que lluny és una realitat. La comunicació hauria de ser prou fluïda com per trencar aquest tòpic i fer arribar als ciutadans la influència d’Europa en el nostre dia a dia. És clar que comunicar amb consens des de 28 prismes diferents de cadascun dels estats membres, des de seus diferents (Brussel·les, Estrasburg i Luxemburg) i amb un tempo de presa de decisions feixuc i alentit per la dificultat de trobar consens en l’entramat dels membres, no es fàcil.
El mes de maig vinent hi haurà unes eleccions europees singulars: les primeres en les quals els ciutadans podrem escollir el president de la Comissió Europea. Per aquest motiu i per aconseguir que la distancia entre ciutadans i Europa s’escurci, i els electors prenguem consciència de la importància del nostre vot, des de fa uns mesos Europa ha apostat pel periodisme i la comunicació de proximitat .
Així, com fa unes setmanes vam viatjar a Brussel·les en el marc d’un programa adreçat a periodistes i agents de comunicació de proximitat. El programa, tant intens com interessant, no només ens va permetre interlocutar amb diferents actors de la Comissió, el Consell d’Europa o l’Europarlament (eurodiputats catalans, portaveus de comissaris, alts representants de les institucions, delegat del govern de la Generalitat a Catalunya…), sinó que ens va permetre veure la teranyina d’infraestructures i eines europees adreçades a la comunicació.
A banda d’entendre la complexitat de la comunicació europea (veure com es generen milers de notes de premsa, cadascuna de les quals està traduïda a 24 llengües, per exemple), vam poder constatar que Europa està preparada per acostar la comunicació fins al periodisme de proximitat.
Els estudis de ràdio i televisió increïbles que hi ha a cadascuna de les institucions estan oberts a fer connexions en directe sense problemes, l’accessibilitat del servei de premsa facilita el contacte amb els representants institucionals, i el munt d’eines d’informació en xarxa fan que tenir unes declaracions acabades de coure de qualsevol alt representant europeu, sigui fàcil per qualsevol periodista acreditat.
Un cop acabat el viatge, la sensació que ens va quedar va ser que els periodistes de proximitat no aprofitem els recursos de comunicació que tenim a la nostra disposició, sigui per desconeixement o pel mateix convenciment que aquestes polítiques ens queden lluny.
En qualsevol cas, en un moment històric com el que estem vivim al nostre país, val la pena apostar per estrènyer llaços amb Europa. Des de la comunicació de proximitat, podem fer una gran feina pels ciutadans i pel país.
