L’auge de les recomanacions socials: el boca orella de la xarxa

Fa tot just 10 anys (i som generoses amb aquesta data, que podria ser molt més propera) quan ens volíem comprar un llibre nou, demanàvem als companys de feina quin era l’últim títol que els havia captivat. En aquella època, tan llunyana i alhora tan propera, les tendències musicals ens arribaven a través dels amics i de la ràdio, anàvem al restaurant que ens havia recomanat la veïna del cinquè a l’ascensor i quedàvem amb una coneguda del xicot de la cosina perquè ens expliqués què havíem de visitar si anàvem a Turquia, perquè ella hi havia estat cinc anys abans.

I ara? Seguim acudint als companys de feina, amics, veïnes i coneguts de segon i tercer grau per obtenir consells i recomanacions que afectin la nostra decisió final de compra. Però el que diguin ells ja no va a missa, i a nosaltres no ens sembla suficient, perquè tenim un recurs més ampli i, a priori, més fiable. Internet s’ha convertit en un complet motor de cerca que, cada vegada més, es dota de xarxes socials especialitzades en el que ja podem anomenar “recomanacions socials”.

Els primers intents de serveis que intentaven millorar les eleccions dels usuaris gràcies a les recomanacions de la comunitat van fracassar per la falta d’arrelament de les xarxes socials. Més tard, les puntuacions i comentaris d’usuaris a cercadors i centrals de reserves de restaurants, hotels i altres serveis, o a les botigues virtuals, es van convertir en quelcom habitual.

Ara hem fet un pas més: amb les xarxes socials més que consolidades, els seus usuaris ja no hi busquen una simple eina de contacte i comunicació, ni tan sols de compartició de continguts. En la cerca constant de noves utilitats, la recomanació guanya més i més adeptes, i això es nota en l’auge de xarxes que es basen en els perfils d’usuaris, i en les afinitats d’aquests, per oferir-los informació personalitzada sobre els temes més variats.

A Bananity, per exemple, un perfil ben definit sobre els gustos i les fòbies de l’usuari, li permet a aquest accedir a un flux constant de nous llibres, discos, marques de roba o dispositius tecnològics. Entrelectores i Librofilia són xarxes d’intel·ligència social dedicades a compartir informació sobre llibres, Last.FM, reinventada i integrada a Spotify, aconsella discos d’estils i artistes que ens són afins, i Wineissocial, tot i que amb una clara vocació comercial, centra les seves recomanacions en l’específic món dels vins.

L’elecció de compra segueix essent nostra. I la coneguda del xicot de la cosina que va anar a Turquia fa 5 anys ens podrà explicar igualment que al basar d’Istanbul hi va prendre el millor te de poma turc de la seva vida. Però el boca orella ara és a la xarxa. I els recursos que ens proporcionarà la informació detallada, abundant i adaptada a les nostres necessitats que ens donaran les xarxes socials superen en escreix el preu que val la tarifa plana del nostre smartphone.