Avui ens preguntàvem a Dívik què fem cadascuna de nosaltres per desconnectar de la feina, en el nostre temps lliure. Que si llegir, que si fer esport, que si estar amb la canalla, que si cuinar, que si passejar, que si comprar… La llista de possibles estratègies de desconnexió se’ns allargava fins a l’infinit a mesura que se’ns acudien amics i coneguts que s’entreguen a la pintura o l’escultura, a la jardineria, la pesca, el macramé o el punt de creu. Contra gustos…

I enmig d’aquest amalgama d’estratègies hem trobat un punt en comú: el fet que les xarxes socials, Internet, l’ordinador i l’smartphone, han acaparat bona part del nostre temps de relaxació. Fins fa poc, un cuiner podia desconnectar anant en moto, un taxista es podia dedicar a la literatura amateur i un periodista podia feia pastissos i cupcakes per vehicular el seu estrès. I ara… doncs tots tres continuen fent el mateix però, quan s’asseuen al sofà acabada la jornada, han trobat una altra fórmula comuna, àmpliament compartida però de dubtosa efectivitat: connectar-se per desconnectar. I no deixa de ser una paradoxa.

Entrar al Facebook, twittejar sobre el programa que estem veient, buscar informació a la xarxa, pinejar el que hem trobat a Pinterest, llegir articles i compartir-los, xatejar… El que als que treballem enganxats a un ordinador ens fa esclaus durant la jornada laboral és el mateix que, de nit, ens permet desconnectar. Hem unificat les eines de feina i les eines d’oci, i hem fet d’aquesta fusió el nostre nou modus vivendi, que hem interioritzat amb una rapidesa i facilitat vertiginoses.

Ariadnna Huffington, la fundadora de The Huffington Post, deia fa uns dies en una entrevista a La Contra de La Vanguardia que “abans d’hiperconnectar-se, cal aprendre a desconnectar”. La qüestió és si hem arribat al punt en què, per aconseguir-ho, les  vies d’escapament tradicionals han deixat de ser les úniques efectives. Desconnectem de veritat connectant-nos  a l’smartphone i l’ordinador? O hiperconnectar-nos per desconnectar acaba deixant-nos més connectats que abans però amb la sensació il·lusòria que hem passat una estona aïllats del món que ens envolta?