Jo no sóc creatiu

Això és el que responen la majoria de persones quan els demanen si són creatius. Si això fos així, no hi hauria tal efervescència de novetats i idees en la nostra societat. I és que totes les persones som creatives, en tant que fem les coses d’una determinada manera i partint del nostre punt de vista, subjectiu i únic. És important assumir que tots som capaços de ser creatius, i ho hem d’assumir per tal d’aportar valor afegit a la feina que fem.

És cert que a priori hi ha professions i feines que permeten desenvolupar més la creativitat que d’altres. Però la realitat és que en totes i cada una d’elles, fins i tot en les que d’entrada tenen un marge mínim de creativitat, hi ha escletxes, moments i espais per a la creació. Tenim un bon exemple en el món de les finances. O no ha estat enginyeria financera amb creativitat els espectacles continus als quals hem assistit en els darrers temps de crisi econòmica?

La creativitat serà, de fet, un dels eixos fonamentals del nou paradigma econòmic que ha de néixer arran la sacsejada de l’actual model, que ha desembocat en una crisi mundial llarga, una gran depressió a molts diferents nivells. Les empreses amb estructures fixes, poc flexibles i lideratges paternalistes es fonen i es fondran. I progressivament veurem com neixen estructures flexibles, on tots els membres aporten la seva creativitat i proactivitat, i són capaços de contribuir sense haver d’esperar l’estímul-resposta.

Per això ens ha semblat interessant de recollir en aquesta entrada els cinc manifestos de la creativitat que tots hauríem de convertir en els nostres llibres de capçalera i que han estat recopilats pel portal BrainPickings. Manifestos que ens recorden les paraules de Picasso (“Tots els nens són artistes, el problema és com seguir sent-ho quan ens convertim en adults”), ens animen a “aceptar que tot és un esborrany i que no hi ha fase d’edició” o a trencar amb tot (si no t’agrada alguna cosa, canvia-la). I el més important: ens animen a aceptar el fracàs com a vehicle d’aprenentatge. “El fracàs compta com alguna cosa feta. Comet errors”, podem llegir a The Cult of Done Manifesto.