Distorsions de la Diada (I). La tecnologia canvia el missatge

La multitudinària manifestació que dimarts va col·lapsar literalment els carrers de Barcelona amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya ha deixat enrere nombroses lectures, més enllà de l’anàlisi, les conclusions i les repercussions polítiques d’una jornada que passarà a la història. La tecnologia evoluciona ràpid, i en només dos anys (els que han passat des de la manifestació a favor de l’Estatut, el 10 de juliol de 2010) els Smartphone s’han convertit en el complement inseparable de gran part de la població, de la mateixa manera que Twitter s’ha convertit en la bíblia de la informació ràpida i instantània. Per això, molts manifestants van oblidar-se deliberadament dels transistors, un company en altres èpoques tan necessari i efectiu, i fent un acte de fe en la capacitat de les línies de telefonia mòbil i 3G, van confiar que podrien viure la Diada in situ amb la companyia de Twitter i altres xarxes socials. Una confiança que, traduïda en els centenars de milers de persones concentrades en un reduït espai, es va convertir en una saturació sense precedents de les línies de telefonia mòbil i 3G.

Però més enllà de la incomoditat de quedar-se incomunicat, amb un telèfon de mil i una prestacions que queda inoperatiu ja una hora abans de la manifestació, convé repassar les conseqüències que aquest col·lapse va tenir a nivell informatiu. I és que el fet de no poder carregar fotografies, piular tot tipus de comentaris, anècdotes i detalls de la manifestació amb els hashtags #FreedomforCatalonia #Diada #11s2012 #Independencia i #ViscaCatalunya van aconseguir silenciar el missatge dels manifestants que es trobaven a Barcelona. I de pas, van engrandir el d’aquells qui totalment en contra dels objectius de la manifestació, van promoure el hashtag #CatalunyaesEspaña. La saturació de línies i 3G va convertir aquesta etiqueta en Trending Topic a Catalunya i Espanya, mentre el carrer donava un missatge contrari contundent. I amb el pas de les hores, una altra conseqüència: mòbils esgotats de tan intentar agafar cobertura que es van quedar, literalment, sense bateria, en els moments més decisius.

Les conclusions que en podem treure són vàries. ¿Podem donar credibilitat i refiar-nos d’una tecnologia que en un moment tan transcendental i decisiu ens deixa a l’estacada i desfigura el nostre missatge? ¿Quan s’ajustarà la capacitat de 3G a les ultrasòniques prestacions dels mòbils que tenim? ¿Perquè l’autonomia del nostre mòbil no arriba ni tan sols a un dia? ¿Estan fent alguna cosa al respecte les companyies de telefonia mòbil? Molts interrogants que esperem que s’hagin resolt la propera vegada que un esdeveniment d’aquesta magnitud saturi els nostres carrers.

1 reply
  1. Raimon Guillot says:

    Jo també m’hi vaig trobar i ho comparteixo. Potser la paradoxa és que no podem gaudir d’una infraestructura i d’uns serveis de telefonia avançats sense un estat que ho controli i ho reguli. Haurem de sortir doncs al carrer més sovint, a reclamar aquest país amb “estructures d’estat” que ens cal..

    Raimon Guillot

Comments are closed.