Des de fa unes setmanes treballem en un projecte que ens il·lusiona especialment, no només per la gran part de cor i d’emoció que conté, sinó també perquè ens genera l’oportunitat única de ser espectadors de primera d’un màrqueting i una comunicació singulars. El ritme és trepidant, el feedback descomunal, i les reaccions a les accions que s’apliquen són immediates i plenes de passió.

Es tracta de Vamcats, el projecte de les vambes independentistes nascut a Vic de mans de Guillem Soldevila i el seu pare i que, en sis mesos, ha venut quinze mil parell de vambes, facturant un milió d’euros.

Les xifres parlen en sí mateixes de l’èxit d’un projecte que van néixer de manera singular en l’emprenedoria. Ni estudis de mercat, ni plans de màrqueting per al llançament… En Guillem, com a dissenyador gràfic, va plantejar un cartell vinculat a l’Assemblea Nacional Catalana on sortien unes vambes amb l’estelada. La demanda es va generar per sí mateixa, de manera espontània, i es van trobar que els demandaven unes vambes que no existien. I, a més, li demanaven al fill d’un sabater de tota la vida. Així que es van posar mans a l’obra i van convertir en realitat una demanda de mercat que no havien ni tan sols pensat ni previst.

És un cas excepcional en què la comunicació del producte, que acostuma a ser l’última fase de llançament en un pla de màrqueting, es converteix en la primera acció, fins i tot abans de la definició i l’existència del producte. La rapidesa en l’execució del projecte va ser vital, i segurament sense el coneixement de producte i de mercat que ha aportat el pare al projecte i el disseny del fill no estaríem parlant del mateix.

En qualsevol cas, un cop creat el projecte, si analitzem la marca podem entendre que una de les claus de l’èxit és construir i mantenir una arquitectura de marca en base a una recepta amb dos ingredients: 50% cor, 50% negoci.

Cap dels dos aspectes es pot desequilibrar. Les Vamcats s’han convertit en una iconografia que permet expressar un posicionament davant el dret a decidir de Catalunya. Però no és suficient posar una estelada a unes vambes per mantenir l’avantatge competitiu. El posicionament és la clau. O algú entendria, per anar a l’extrem, que Vamcats fabriqués vambes amb la marca espanyola? Sembla evident que no, oi? Però val la pena reflexionar entorn de nous models de negoci que triomfen perquè són capaços de canalitzar demandes emocionals latents. Són capaços de crear un imaginari col·lectiu.

Vamcats, o per posar un altre exemple, Moritz, són dos clars exemples en què el posicionament al costat del cor i la canalització d’un sentir que s’acaba convertint en estil de vida són els pals de paller de projectes singulars.

Més enllà de les vambes o de la cervesa, els compradors del producte senten que formen part d’una comunitat. Per això, de manera espontània, creen moments Vamcats i moments Moritz utilitzant Instagram, Twitter o Facebook per demostrar que formen part de la comunitat.