Sí, és imaginar molt. Però posats a fer-ho, fem-ho ben fet. Imaginem l’Emma Bovary, el personatge de Gustave Flaubert, fent un salt de la societat encotillada del segle XIX a qualsevol ciutat mitjana l’abril de 2012. Enfilada en uns talons de pam o vestida amb texans i bambes; treballant de community manager en una multinacional, estudiant, fent d’advocada, de mestressa de casa o de caixera en un supermercat. Com sigui, però amb Smartphone i, sobretot, amb Whatsapp.
Madame Bovary era una romàntica que s’avorria i somiava ser qui no era; que va tenir diversos amants per escapar d’un món que l’ofegava (i tornar després a la dura realitat); que feia equilibris per mantenir el marit enganyat i desplegava tot d’estratègies de seducció subtils per adequar-se als cànons de l’època. Imaginem-la ara a qualsevol lloc: de bon matí al metro, en una pausa a la feina o al vespre, amb el marit roncant al seu costat al sofà, escrivint-se Whatsapps amb l’amant de torn, donant corda a la seva imaginació romàntica, quedant amb ell. I tot, de la manera més discreta possible.
Li hauria estat més senzilla, la vida, a Madame Bovary? O potser se li hauria complicat fins a punts que ni la literatura de Flaubert hauria pogut arreglar? Imaginem de nou al marit, sentint vibrar el mòbil de l’Emma mentre aquesta es dutxa, i sucumbint a la temptació de desplegar aquell verd vibrant del Whatsapp. O l’amant, muntant una escena a la feina d’ella després que durant dos dies no li retornés els missatges que sap del cert (el doble check no enganya) que ha llegit.
Que cadascú se sumi a l’opció que vulgui. El que és segur és que les relacions, personals, socials i professionals, no poden tornar a ser les mateixes d’abans. Sense anar més lluny, Twitter (amb només 6 anys de vida) ja ha construït les seves normes d’urbanitat i civisme, que difereixen notablement de les del món analògic (diumenge La Vanguardia publicava un article interessant al respecte). Si no saps com comportar-t’hi, pots donar tant la nota com apareixent a una festa d’etiqueta amb hawaianes i bermudes. A les mans de cadascú està entrar al joc o quedar-se fora.
La urbanitat a Twitter. La Vanguardia, 8 d’abril de 2012
